Estic fart de les mentides, de la llum que no arriba mai,
dels jocs que porten segles, sempre al mateix costat.
Cada volta que els pregunte, cada volta el mateix conte,
i al final només contesten, com sempre, sense vergonya.
"Jo no he sigut," diuen tots a la cara,
"tu més," contesten amb ràbia i falsedat.
És un joc que no s'acaba, sempre fugint del que és clar,
fent fum en l'aire, amagant la veritat.
Promeses per a callar-nos, i el poble en silenci espera,
mentre es tiren pedres cegues i es tapen entre ells.
No veuen que ens tenen farts, cansats d'escoltar mentides,
de l’espectacle buit i el circ de la hipocresia.
"Jo no he sigut," diuen tots a la cara,
"tu més," contesten amb ràbia i falsedat.
És un joc que no s'acaba, sempre fugint del que és clar,
fent fum en l'aire, amagant la veritat.
I mentre ells juguen a les mentides, el poble paga la factura,
som nosaltres qui carreguem, amb la seua por i desmesura.
Però un dia s'acabarà, este cercle de trencadís,
i qui no tinga la culpa, que alce la mà i ens diga la veritat.
"Jo no he sigut," diuen tots a la cara,
"tu més," contesten amb ràbia i falsedat.
És un joc que no s'acaba, sempre fugint del que és clar,
fent fum en l'aire, amagant la veritat.
Estic fart de les mentides, fart del joc i l'engany,
un altre "jo no he sigut"… i tot tornarà a començar.
El poema, així com les imatges, la música i els vídeos d’aquesta pàgina, han sigut creats amb intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia ens permet explorar noves formes d’expressió artística i visual, combinant creativitat humana amb la capacitat d’aprenentatge automàtic per a oferir una experiència única. L’ús de la intel·ligència artificial ens obri camins per a imaginar i transmetre idees amb una perspectiva innovadora.